| Font i Safareig de Vall-llossera
Ens trobem en aquest bonic espai que ha estat recuperat per veïns del poble i que reuneix tres punts d’interès: la font, el safareig i el torrent de Vall-llossera. Un indret que torna a formar part dels nostres espais de lleure gràcies a la feina feta per un grup de voluntaris del municipi, que al llarg de diversos caps de setmana han dedicat part del seu temps a la neteja i restauració; a tots ells, moltes gràcies per fer-ho possible.
La font de Vall-llossera és, possiblement, una de les fonts que es troba més propera al nucli urbà dels Hostalets de Balenyà.
A banda de la font, però, el que dóna un sentit més especial a aquest indret és la presència del safareig de Vall-llossera. Una construcció que ara ha quedat en total desús, però que no fa tants anys, abans de l’eclosió de les rentadores mecàniques, era un lloc de trobada i de convivència, sobretot de les dones més joves de la casa, que hi passaven llargues estones rentant la roba, estenent-la i fent sabons.
La convivència que es generava els safarejos ha acabat donant nombroses dites a la llengua catalana, que són clarament expressives d’una realitat que es fa fàcil d’imaginar. El fet de ser un lloc de trobada de dones que compartien llargues estones al voltant d’aquests safarejos, donava lloc a xafardejar, a xerrar de tot i res, de tothom i de ningú; o dit d’altra forma, a fer safareig. L'origen d’aquesta expressió prové, certament, d’aquests espais.
Però les converses entre dones al voltant d’un safareig també deurien donar lloc a confessions, i és possiblement d’aquí que ve la dita de “fer bugada”, com l’acció de confessar un tema o preocupació.
-Victòria
-Quèèèèèèèèèèèè?
-Em sembla que estic embarassada...
-Què? Què vols dir?
-Coi, que no saps que vol dir estar embarassada?
Però això de la brutícia i de rentar roba ha donat lloc a moltes altres dites, com la de “a cada bugada es perd un llençol”, per fer referència a una successió de fets adversos; o aquell, “ei, que hi ha roba estesa”, per destacar que no és el moment més adequat per parlar d'un tema, possiblement per la presència d’algú que interessa que no estigui al cas dels comentaris que es puguin fer; o una expressió tan trencadora com “la roba bruta es renta a casa”, per indicar que “els draps bruts” no cal fer-los públics i que millor solucionar-los en àmbits més reduïts.
Aquest safareig s’omplia amb aigua que venia de la font i la mina del Xumet, a uns 300 metres d’aquí, a peu de la via del tren i situada en el tram que va de l'Escola a la plaça Josep Espona. L’aigua venia per una canonada fins a la font i la sobrant anava a parar al safareig. Quan aquest era ple, l’aigua sobreeixia cap a la riera, fent un circuit que permetia aprofitar aquesta aigua per als diferents usos.
Malauradament, però, la recuperació d’aquesta canalització no ha estat possible i, per tant, l’aigua que arriba prové de la xarxa local, de forma que és aigua tractada.
Al nucli urbà dels Hostalets de Balenyà es podien comptar un total de 2 safarejos públics. Aquest i un altre que es trobava al carrer Major, que va ser enderrocat ara fa uns anys.
El torrent de Vall-llossera porta habitualment molt poca aigua, ja que recull la pluja d’un espai relativament reduït. Una aigua que va a parar al riu Congost, per acaba desembocant en el Riu Bessos, passant abans pel molí de Vall-llossera, a uns 300 metres d’aquí seguint el curs del torrent avall.
Gaudiu d’aquest espai, i ajudeu-nos a mantenir-lo net i en bones condicions.
|
