| 01. Creu de Terme de Balenyà
Ens trobem just al costat de la Creu de Terme de Balenyà. Les creus de termes són construccions que podem trobar a molts municipis de Catalunya i que habitualment se situaven a l’entrada de les poblacions, monestirs o vora els camins, a fi de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que passaven per la població.
Això ja ens indica que aquest punt fou un lloc de referència del que podríem anomenar el Balenyà històric; un nom, el de Balenyà, que és la derivació actual del nom d’una gran vila rural relativament propera, anomenada Balagnano. La primera referència sobre aquesta vila data del 955.
Tot i que els orígens del municipi són al voltant d’aquests espais, és a mitjans del segle XVI quan es va crear l’embrió del que, amb el pas del temps, ha esdevingut el nucli principal del municipi, situat a llevant, i que es coneix amb el nom d’Els Hostalets de Balenyà. Aquest desplaçament va ser fruit de la seva excel•lent posició geogràfica, just al capdamunt de l’antiga pujada de Pujolric o de Sant Antoni, a més de coincidir amb la bifurcació del camí de la Cerdanya i del camí ral; tots dos molt transitats per carreters i traginers.
Això va fer que a mitjans del segle XVI s’hi construïssin dos hostals, on es podia fer una aturada després d’haver superat el que era la darrera dificultat en el camí cap a la Plana de Vic. I d’aquí el nom d’Els Hostalets de Balenyà, per fer referència a aquest espai d'hostalatge que es trobava en el terme de Balenyà. Les primeres notícies d’aquest nucli daten del 1551.
Tornant a la Creu de Terme, es considera que va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons consta en una inscripció, per bé que possiblement en va reemplaçar una altra d’anterior. Aquesta data es troba en el fust de secció hexagonal, per sota del reforç que s’hi va fer amb l’estructura metàl•lica.
És una creu de dues parts, injectada en plom i subjectada al màstil amb una ànima de ferro (ara d'alumini). Aquest tipus d'injeccions és similar al de les construccions romanes.
La creu és d’estil barroc i se situa a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. El capitell està tallat amb una cara d’angelet a cada costat i rosetes intercalades.
La creu presenta per una banda una imatge de Jesucrist i per l’altra, la Verge Maria. Els braços es completen amb unes terminacions circulars esculpides que s’acompanyen de diversa decoració vegetals als entrebraços.
Sembla que la creu va passar el seu pitjor moment durant la Guerra Civil, quan va ser tirada a terra mitjançant la força d'animals de tir. Va caure a terra per la part del Crist, i d’aquí que té les cames trencades.
|
| 02. Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda
El Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda és, sens dubte, l’espai històric més important de tot el terme de Balenyà i, a més, gaudeix d’un important component sentimental per als veïns d’aquest municipi.
Antigament era l’església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà. El canvi de nom, no exempt de polèmica, fou en part fruit del procés de transformació d’aquest municipi.
Així, va ser arran l’eclosió del nucli dels Hostalets de Balenyà, que el 1879 s’hi va aixecar la Capella de Sant Josep. Això va fer que, al 1948, els veïns del municipi van celebrar el trasllat de Sant Fruitós des d’aquesta església a la de Sant Josep; i fou a partir d’aquí que l’església del centre dels Hostalets va passar a ser coneguda amb el nom de parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. De retruc, aquesta església va adoptar el nom de Santuari de la Mare de Déu de L’Ajuda.
Per tant, al voltant d’aquest edifici es pot dir que s’ha atresorat i condensat tot el passat del terme històric de Balenyà. Aquesta església és una petita joia d’art on hi ha testimonis valuosos de l’època romànica, gòtica, renaixentista i barroca.
No se sap amb certesa quan es va erigir la primera església de Sant Fruitós a Balenyà, per bé que la primera notícia que en coneixem data del 12 de març del 948, segons consta en un testament. Per tant, l’església es devia trobar ja en peu de molt abans, possiblement a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la conquesta de Guifré el Pilós i probablement es va començar a construir a inicis del segle VI.
L’edifici es va consagrar l’any 1083, i d’aleshores ençà s’han succeït diversos successos històrics. Entre ells destaca que els francesos va destruir l’antiga imatge de la Verge. Els canvis de nom també han estat diversos, adoptant el de Santa Maria de les Dones al segle XII o el de Verge de la Bona Sort al segle XVII. El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d’una epidèmia de pesta. Actualment, al Santuari, s’hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos ja que la Verge és estimada per la majoria de balenyanencs.
L’actual construcció conserva, encara, una bona part de l’edifici de quan es va consagrar al 1083. Corresponen a aquest temps la part de ponent del temple i bona part del campanar, d’uns setze metres d’alçada, fet en època gòtica.
Així, és la façana la que conserva una major part del parament romànic. El portal va ser renovat a mitjans del segle XVII, segurament poc després de l’incendi de 1654, ocasionat pels francesos, i ara té una portada barroco-renaixentista que és segurament la millor de tota la comarca. No sabem la data ni l’autor de l’obra, ja que l’erosió només deixa llegir 16 al centre de la llinda.
La mateixa erosió també ha fet malbé algunes parts de l’obra escultòrica, especialment el sòcol i les columnes estriades de la part esquerra, però això no impedeix d’admirar-lo.
|
