Can Moianès 1

Les eleccions de febrer de 1936 només van servir per dividir encara més als espanyols després del triomf del Front Popular, una coalició electoral entre partits de sensibilitat marxista i antifeixista, bàsicament vinculada a les classes mitjanes i treballadores.

Després d’aquells resultats, l'oligarquia ja només va tenir fe en una acció salvadora per part de l'exèrcit, que alliberés Espanya de l'anarquia i la revolució. Es donava pas, així, a la Guerra Civil Espanyola.

El 18 de juliol de 1936, els militars més conservadors de l’exèrcit espanyol es van aixecar les armes contra la República. Aquest acte va acabar representant la fi de la democràcia a Espanya.

Aquell 18 de juliol era dissabte, i la situació es va convertir en tema de conversa generalitzada al mercat de Vic. Aquell mateix diumenge es van reunir les forces polítiques i sindicals al teatre Vigatà, i el dilluns 20 es va declarar una vaga general.

Es van assassinar aleatòriament a persones sota la sospita de ser del bàndol contrari, van començar les persecucions a capellans i gent de dretes, i es van saquejar i cremar edificis i objectes religiosos.

Va ser en el context de la Guerra Civil Espanyola, que en aquests camps de conreu que envolten aquesta casa que tenim just al nostre davant, coneguda amb el nom de Can Moianès, es va construir un dels 4 camps d’aviació de la comarca d’Osona.

Aquests camps d’aviació van servir de suport de la República, tant a la Batalla de l’Ebre, com en la defensa de Barcelona. Tot i formar part de la reraguarda, Vic, Manlleu i Balenyà no es van escapar dels ensurts directes de la guerra, essent víctimes de diferents bombardejos.