Facebook
Youtube
Instagram
Whatsapp
Can Moianès 1
A l’abril del 1931, la caiguda de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera i el descrèdit de la Monarquia havien possibilitat la proclamació de la II República Espanyola.
S’havia creat una gran esperança en aquest nou model polític per aconseguir treure el país del seu històric endarreriment.
Els anys que van des de 1931 al 1936 es van convertir, però, en el fidel reflex de les contradiccions de la societat espanyola. D'un costat, molts demanaven un canvi social i econòmic profund que acabés definitivament amb el poder oligàrquic a Espanya. De l'altre, aquest mateix poder, recolzat per l'exèrcit i per l’església, lluitava per defensar la seva posició privilegiada.
Les eleccions de febrer de 1936 només van servir per dividir encara més als espanyols després del triomf del Front Popular, una coalició electoral entre partits de sensibilitat marxista i antifeixista, bàsicament vinculada a les classes mitjanes i treballadores.
Després d’aquells resultats, l'oligarquia ja només va tenir fe en una acció salvadora per part de l'exèrcit, que alliberés Espanya de l'anarquia i la revolució. Es donava pas, així, a la Guerra Civil Espanyola.
El 18 de juliol de 1936, els militars més conservadors de l’exèrcit espanyol es van aixecar les armes contra la República. Aquest acte va acabar representant la fi de la democràcia a Espanya.
Aquell 18 de juliol era dissabte, i la situació es va convertir en tema de conversa generalitzada al mercat de Vic. Aquell mateix diumenge es van reunir les forces polítiques i sindicals al teatre Vigatà, i el dilluns 20 es va declarar una vaga general.
Es van assassinar aleatòriament a persones sota la sospita de ser del bàndol contrari, van començar les persecucions a capellans i gent de dretes, i es van saquejar i cremar edificis i objectes religiosos.
Va ser en el context de la Guerra Civil Espanyola, que en aquests camps de conreu que envolten aquesta casa que tenim just al nostre davant, coneguda amb el nom de Can Moianès, es va construir un dels 4 camps d’aviació de la comarca d’Osona.
Aquests camps d’aviació van servir de suport de la República, tant a la Batalla de l’Ebre, com en la defensa de Barcelona. Tot i formar part de la reraguarda, Vic, Manlleu i Balenyà no es van escapar dels ensurts directes de la guerra, essent víctimes de diferents bombardejos.
