Refugi Trabau 1

És en aquest context que s’inicià la construcció d’aquest camp d’aviació de Tona/Balenyà. Per a la construcció dels refugis elementals que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica. Totxos que possiblement havien estat construïts per la teularia de Tona Les Escomes.

El cert és que la guerra va trasbalsar molt les coses, i confiscar immobles i fàbriques va esdevenir una pràctica habitual. No només es confisquen habitatges, com ara els d’aquest camp d’aviació, sinó també fàbriques tèxtils, siderúrgiques i químiques per a la fabricació d’armes.

Tornant a l’aeròdrom, el cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 van veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.

D’acord amb els diaris de vol, sembla ser que hi ha constància que en aquest camp d’aviació hi van aterrar avions Polikarpov I-16, més coneguts com els “Mosca”. Aquests caces tenien el xassís de fusta i les ales metàl•liques recobertes de tela, i les rodes eren recollides pel propi pilot a mà.

Era un avió de molt petites dimensions. D’ala a ala, feia 9 metres, i de llargada, 6 metres. Capaç però d’assolir els 300 Km/h en velocitat creuer i els 450 Km/h de velocitat màxima, i amb una autonomia per fer fins a 820 km.

Els avions, per seguretat, necessitaven estar lluny del front. Per a la República constituïen un bé valuós que no podia sacrificar-se en un atac per sorpresa. És per això que els aparells eren situats en camps tan allunyats del front com tàcticament era possible.

On sí que hi va haver força moviment vinculat a la guerra va ser ben a prop d’aquí, a l’hotel Prudenci de Tona, que es va adequar com a hospital de sang on s’hi recuperaven els soldats ferits al front des de l’octubre de 1936, quan van començar a arribar-hi els primers refugiats vinguts del nord d’Espanya.

A Osona, però, el gruix de l’activitat politicomilitar es va concentrar al Casal de Saladeures, al poble de Santa Eugènia de Berga. Un edifici construït poc abans, entre el 1930 i 1934, i que va ser confiscat el 1936 i posat a disposició del govern de la República.

La veritable entrada en combat dels camps d’aviació d’Osona i el Vallès Oriental no es va produir fins el maig de 1938.

Franco, preocupat perquè Barcelona no rebés reforços per mar, va bombardejar com mai s’havia vist el port de la capital amb el suport de la Legió Còndor, l’Aviació Legionària de les Balears, la Legionària peninsular i l’Aviació Hispana.

L’esquadra de caça republicana, aleshores ja tota al Vallès Oriental i a Osona, va lluitar per defensar el cel de la ciutat, alhora que donaven suport a les tropes pròpies que es trobaven al front.

El dia 26 de gener de 1939, el mateix dia que Barcelona va caure en mans de les forces franquistes, el darrer avió de caça republicà s’enlaira de la Garriga en direcció als aeròdroms d’Osona, on la tasca ja no era la protegir Barcelona, sinó evitar els metrallaments de les columnes de soldats i refugiats camí de França.

La primera incursió bèl•lica de l’aviació italianogermana a la comarca d’Osona es va produir el 21 de desembre de 1938, possiblement a càrrec de bombarders italians provinents de l’aeròdrom de Son Sant Joan (Palma de Mallorca). Els seus objectius eren clars, una bomba va impactar sobre l’antic hotel Ristol, ubicat a la cantonada dels carrers de la Fusina i de Sant Sebastià (actual can Mateu), lloc on s’hostatjaven els pilots i els mecànics de l’aviació de l’aeròdrom de Vic.