Pou de Glaç i Pont del Molí del Verdaguer

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. Era un producte imprescindible per a usos medicinals, per conservar els aliments i per refredar el vi, begudes refrescants i fer granissats. D’aquí que se’n trobin exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Al costat del pou de glaç es troba un pont que s’hauria construït al 1778.

Més de 250 anys d’història per cobrir una necessitat bàsica tot i que ara, amb l’ús de les neveres, se’ns fa estranya
Segons un treball de Francesc Roma (vegeu “Algunes dades sobre el glaç a Vic durant l’edat moderna”), l’hivern de 1759 una riuada es va endur part de la paret del pou de gel que hi havia al prat de la Riera de la ciutat de Vic. En aquell moment, el gel en aquesta ciutat era venut per un taverner, però aquell estiu en van fer curt i el 27 d’agost de 1759 es va acordar comprar-ne a Jacint Verdaguer, un llaurador de Balenyà. Segurament Jacint Verdaguer empouava el glaç que feia al molí del Verdaguer en aquest pou que dataria, com a mínim, de 1759.