Aplec dels Ous

Fundació de la confraria

A Balenyà, la confraria de la Mare de Déu del Roser fou fundada l’any 1594 quan, a instància del Vicari general del bisbat de Vic, Dr. Miquel Palmerola, s’autoritza el rector de la Parròquia de sant Fruitós de Balenyà, Mn. Jordi Ramon Blanc, a establir-hi la confraria.

Els administradors

Els administradors eren representants dels feligresos de la mateixa Parròquia. Normalment eren dues persones i el càrrec tenia la durada d’un any. La seva tasca era recollir i recaptar els béns que les famílies de la Parròquia donaven pel seu manteniment; i vetllar pel bon funcionament de la confraria.

Funcionament de la confraria

Un dels objectius principals de la confraria fou la construcció d’un altar o capelleta pel culte a la Verge del Roser. També es realitzà l’escultura de la imatge de la Mare de Déu del Roser, esculpida per l’escultor Miquel Rubiol i pintada per Pau Camps.

Els orígens de l’Aplec (any 1597)

Per trobar els orígens de l’Aplec, hem de remuntar-nos a finals del segle XVI, i el seu inici va lligat a la fundació de la confraria de la Mare de Déu del Roser i a l’antiga tradició del salpàs.

En un estat de comptes de l’any 1597 es fa esment, per primer cop, dels ous recollits per la festa de Pasqua i dels diners recaptats: “mes arrebut perlo proceit dels ous y polles reberen en la festa depaschoa de resureccio trenta set sous...” (Llibre P01/1 dels anys 1594-1711 de l’arxiu parroquial de Sant Fruitós de Balenyà i dipositat a l’AEV).

Així doncs, s’aprofita la proximitat de la festa de Pasqua per iniciar l’Aplec dels Ous.

Construcció de la capella i l’altar del Roser

L’any 1626 s’inicià la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser, a la part esquerra de l’església, a càrrec del mestre de cases Francesc Rovira. Juntament amb l’altar, s’hi construí un retaule que, l’any 1654, fou destruït per les tropes franceses. A l’altar s’hi col·locà la imatge de la Verge.

Per tal de fer front a les despeses de la capella, s’inicià el sorteig dels ous que els feligresos donaven a la Parròquia.

El rector o el vicari, juntament amb els escolans, passaven a fer el salpàs a totes les cases de la Parròquia i feien acapte dels ous per al sorteig.

La celebració de les caramelles de la Parròquia de Balenyà consta de l’any 1818.

Lloc de l’inici de l’Aplec dels Ous

En una consueta de la Parròquia de l’any 1927, el vicari, que aleshores vivia a la capella de sant Josep del poble d’Els Hostalets, explicava el següent sobre l’Aplec dels Ous: “... Pasqua. Avui comença a dir-se la “Missa Major” a les nou i el Rosari a la tarda a les tres. Els administradors del “Roser” el dissabte de Pasqua fan la capta dels ous i el diumenge, després de la Missa Major davant la port de l’església, es rifen amb la virolla, com també coques que els mateixos administradors encarreguen al forner, i a la tarda després del Rosari, tornen a rifar, si hi ha gent. Les virolles i llunes i dues tauteles es guarden a la rectoria. L’endemà dilluns van a rifar als Hostalets que així s’hi celebra l’Aplec”

A la Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà

L’Aplec dels Ous es començà a celebrar a la petita placeta de davant l’església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà (actualment, Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda). Als seus inicis, l’Aplec era Diumenge de Pasqua al matí, quan se sortia de missa; i a la tarda, després del rosari. L’any 1948, però, la Parròquia fou traslladada al poble. Llavors el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda mantingué la tradició de fer la rifa dels ous Diumenge de Pasqua i, el poble d’Els Hostalets, ho feia Dilluns. Actualment, el Santuari conserva la tradició de la rifa de Diumenge de Pasqua, tal com s’inicià el segle XVI.

Al poble d’Els Hostalets

Al poble d’Els Hostalets s’hi celebra l’Aplec dels Ous des de l’any 1927. Es decidí celebrar-ho Dilluns de Pasqua a la tarda, per no perjudicar Balenyà. A més, la colla que organitzava l’Aplec de diumenge a Balenyà, dilluns a la tarda baixaven també a Els Hostalets i feien una taula de sorteig. Els beneficis d’ambdues taules de sorteig anaven destinats a la Parròquia.

Aquest funcionament durà fins l’any 1988, quan la colla de Balenyà no va baixar a muntar taula al poble. Des de llavors i fins l’any 2006, la segona taula de sorteig la muntava la mateixa colla de l’Aplec del poble.

Des dels seus inicis i fins a dia d’avui, hi ha hagut diverses ubicacions de l’Aplec al poble. La colla de l’Aplec del poble va muntar la taula de sorteig a la Plaça Major, des de l’any 1927 fins a 1947. La colla de Balenyà muntava la taula en un petit racó que hi havia al carrer Major, entre l’antiga Merceria Vila i la casa anomenada popularment La Mina (actualment desapareguda i que feia xamfrà amb l’actual carrer Pau Casals).

L’any 1948, amb motiu del trasllat de la Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà al poble d’Els Hostalets, l’Aplec passa a celebrar-se a l’actual Plaça Miquel Bosch i Jover. Els ous eren els protagonistes de l’Aplec però, amb el pas dels anys, es començaren a rifar coques i alguna llonganissa, que en aquell temps de postgerra anaven escasses. Més endavant, s’hi va afegir cava, fuets, pernils i espatlles. D’altra banda, per animar la festa s’hi va incloure una cobla de sardanes: Els Lluïsos, la primera i anys més tard, La Genisenca, que encara és la cobla actual.

Activitats complementàries de l’Aplec dels Ous

Al finalitzar l’Aplec, s’organitzaven algunes activitats com ara una sessió de ball, a la sala de baix de l’edifici de La Pista, tradició que es perdé però es recuperà més tard, a la segona meitat dels anys noranta. Durant els anys vuitanta, es representaren algunes obres de teatre a càrrec d’Amics de Balenyà al local de l’Ateneu familiar; i l’Esbart dansaire i el grup de bastoners Amics de Balenyà actuaven durant el descans o després de les sardanes. També s’havien organitzat diverses exposicions a l’Aula de Cultura de Caixa Manlleu i, en els últims anys, la celebració d’una Vetllada Poètica al local de l’Ateneu.

Evolució del sistema de sorteig

A l’Aplec dels Ous s’han utilitzat diversos sistemes de sorteig, com ara les boles, la virolla, les cartes i les tires. Tot i així, el sorteig de l’Aplec ha desafiat el pas del temps, i el sistema emprat des dels seus inicis (fa més de quatres cents anys) no ha diferit gaire de l’actual.

La virolla

La virolla és un dels sistemes més antics. Es tractava d’una ruleta tradicional, formada per un cos de fusta i una fletxa que voltava en direcció de les agulles del rellotge. Sobre la taula (dividida en part proporcionals iguals) hi havia la figura d’una dama en una part i la figura d’un home, a l’altra. Es guanyava quan la fletxa parava damunt de la dama. Per jugar amb la virolla, primer s’havien de comprar xapes o cartolines.

Les boles

El sorteig de les boles també és molt antic i es tractava d’utilitzar una bosseta on hi havia les boles amb tots els números corresponents.

Les cartes

El sistema de les cartes durà pocs anys perquè no donà bon resultat. Moltes cartes acabaven estripades o llençades. L’any 1942 es va optar pel sistema de les tires.

Les tires

El sistema de sorteig amb tires encara s’utilitza actualment. Cada tira és una butlleta de joc amb deu números i cada sèrie consta de cent números. S’utilitza un bombo amb deu boles que s’hauran de treure a la sort. Tot número acabat com aquell que s’extreu del bombo té premi.

Els cartrons

És el sistema que s’utilitza actualment a l’Aplec dels Ous. Cada cartró va numerat i, a més, pertany a una sèrie. S’utilitza un bombo amb cent boles d’on se’n treuen tres a la sort, corresponents als tres premis per cada sèrie.

Durant tot el sorteig, s’utilitza una pissarra per informar de les sèries, les tirades corresponents a cada premi: ous, coques, fuets, pernils, espatlles, etc., i de tots els números agraciats.